FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Consagrar 1 2. Una autoritat eclesiàstica, conferir l'autoritat episcopal, imperial o reial. El papa va consagrar tres bisbes. El papa va consagrar Pipí el Breu rei dels francs. El 1700 fou consagrat Guillem Gonyalons bisbe de Solsona. Dedicar exclusivament al servei d'una persona o d'una cosa [...]
, segarreta
Segrià: segrianenc -a
Selva: selvatà -ana
Seu d'Urgell, la: urgellenc -a
Solsona i Solsonès: solsoní -ina, solsonenc -a
Sort: sortenc -a
Tàrrega: targarí -ina
Tarragona: tarragoní -ina
Tarragonès: del Tarragonès
Terra Alta: terraltenc -a
Terrassa: terrassenc -a
Tortosa: tortosí -ina
Tremp [...]